Entrevista a la mezzosoprano Helga Müller-Molinari la qual fou guanyadora del Primer Gran Premi l'any 1973.

1.     Com va començar la seva passió per la música? Quan va saber que es volia dedicar a cantar òpera?

Crec que només néixer, portava dins el meu amor per la música. Era un nadó i gaudia escoltant música. El meu avi era músic i crec que en vaig heretar la total dedicació.

A la meva escola, de deu a setze anys, les monges van descobrir que tenia veu i em van empènyer a cantar en totes les cerimònies religioses. Als tretze anys vaig cantar Bastien und Bastienne de Mozart. Des de llavors vaig saber que el cant i l'escenari serien la raó de la meva vida.

2.     Com es va decidir a participar en el Concurs Tenor Viñas?

No recordo qui em va proposar fer-ho. Vaig participar dues vegades, una com a soprano i la segona com a mezzosoprano. Aquesta segona vegada, el 1973, vaig obtenir el primer premi.

3.     Com va ser el pas pel certamen?

Recordo que em vaig emocionar molt i vaig voler donar el millor de mi tant vocalment com artísticament.

4.     Quin va ser el record més emotiu en aquestes dues vegades que va participar?

Crec que quan vaig estar per primera vegada a l'escenari del meravellós Gran Teatre del Liceu amb tothom escoltant-me amb gran interès. Vaig pensar que no era cert, només un somni.

5.     Que li va suposar per la seva carrera obtenir el primer premi del Concurs Tenor Viñas?

Sens dubte, em va donar molta confiança en mi mateixa. I era la millor targeta de presentació possible per a futures audicions als teatres d'òpera.

6.     Vostè ha cantat un ampli repertori d'oratori, lied i òpera. Creu que és important per a un cantant cantar totes aquestes especialitats musicals?

Per descomptat. Com més coneixes i aprofundeixes, millor la cantes la peça. Per mi és tan important un lied curt com una òpera de tres hores. A través dels anys aprens amb quina és l'especialitat que més et convé però mai deixes d'aprendre i desenvolupar noves possibilitats.

7.     Vostè va ser dirigida per diversos dels millors directors d'orquestra de la seva època. Quina ha de ser la millor relació artística entre director i solista?

La relació ideal és tenir la mateixa idea de la interpretació musical. Si això passa, no s’ha de parlar gaire i es produirà música junts. Però si no passa cal intentar arribar a un acord (com passa a la vida normal). De totes maneres, el cantant depèn del director d'orquestra i del director d'escena.

8.     Amb Herbert von Karajan té algun record especial, donat que hi va col·laborar amb ell moltes vegades?

Amb el mestre von Karajan no calia parlar gens. Els seus ulls i un lleuger moviment d'una de les celles et mostraven el que volia.

Amb ell es feia música realment a l’uníson. Una felicitat impossible de descriure, records inoblidables. Estic molt agraïda al destí per haver pogut treballar amb ell.

9.     Quin seria el propòsit més important d’un jove cantant que participa al Concurs Tenor Viñas?

Segons jo, tenir la possibilitat d'enfrontar-se al públic, al jurat i també a la competència dels altres cantants. Amb tot això, aprendre què s'ha d'aprendre per millorar. Per descomptat que hi participes intentant guanyar, però també perquè et conegui un jurat important.

10. Quin consell li donaría ara mateix a un jove que just comença en aquest món?

No sóc bona amb els consells. He vist a la meva vida que hi ha un destí per a cadascú i l'única manera és treballar al 100%. El teu comportament és tan important com la teva veu. Intentar la perfecció sempre (encara que mai no l'assoliràs) i amb el teu esforç complet es pot aconseguir acostar-te al compositor i transmetre el que vol.

Els meus millors desitjos per a tots els joves cantants que inicien aquest difícil però alhora bonic camí. Participar al Concurs Viñas i estar, potser, a la Fase Final, ja és un fet important.