Gràcies a les seves prolífiques carreres tant com a pianista com a presentador guardonat, Iain és un dels músics més coneguts del Regne Unit. Iain ha treballat amb una gran quantitat de cantants internacionals, notablement Dame Margaret Price, Rosa Feola, Ailish Tynan, Joyce DiDonato, Laurence Brownlee, Roderick Williams i Bryn Terfel, entre molts altres. Ha gravat més de 60 CDs, sovint creats entorn a compositors oblidats, on les seves habilitats curadores es mostren en tota la seva amplitud. És un gran defensor dels joves cantants, jugant un paper crucial en la seva presentació a un públic més ampli. Aquest any ha assumit un paper addicional com a membre fundador del Trio Balthasar, juntament amb el violinista Michael Foyle i el violoncel·lista Tim Hugh. La planificació innovadora del programa ha portat a Iain a expandir el seu treball de concert en una forma híbrida de teatre musical, creant treballs escenificats al voltant de Brahms (Shining Armour), Wagner (The View from the Villa) i Gurney (A Soldier and a Maker). Ha transmès extensament tant a la ràdio com a la televisió, notablement com a presentador de la aclamada sèrie Voices de BBC R3. A més d'una llarga associació amb la Guildhall School de Londres, Iain és Artista Internacional Visitant a la Royal Irish Academy of Music, Dublín. És Director Artístic del Ludlow English Song Weekend i Consultor Artístic de Grange Park Opera, Surrey. Entre els seus projectes futurs s'inclouen una Sèrie de Cançons de Rachmaninov a Wigmore Hall, un recital a Wigmore amb Roderick Williams que serà transmès en viu com a part de la Sèrie de Concerts del Migdia de BBC Radio 3, un recital a Zuric amb Rosa Feola i concerts amb el Trio Balthasar a Itàlia i Bèlgica.

Bernarda Fink, filla de pares eslovens, va néixer a Buenos Aires i va rebre la seva formació vocal i musical a l'Instituto Superior de Arte del Teatro Colón, on actuava amb freqüència.

Bernarda Fink és una de les cantants més sol·licitades en concerts i recitals. Ha estat aclamada per la seva versatilitat musical i convidada per les principals orquestres i directors d'Europa i Amèrica. El seu repertori abasta des de la música antiga fins a la del segle XX. Ha actuat freqüentment amb destacades orquestres com les Filharmòniques de Viena i Berlín, l'Orquestra Reial del Concertgebouw, la Staatskapelle de Berlín i Dresden, l'Orquestra Sinfònica de la Ràdio Bavarès, l'Orquestra Sinfònica de Cleveland, l'Orquestra Sinfònica de Chicago, així com amb les millors orquestres barroques sota la batuta de directors famosos com Daniel Barenboim, Herbert Blomstedt, Semyon Bychkov, Riccardo Chailly, Sir John Eliot Gardiner, Valery Gergiev, Bernard Haitink, René Jacobs, Mariss Jansons, Riccardo Muti, Sir Roger Norrington, Trevor Pinnock, Georges Prêtre, Sir Simon Rattle i Franz Welser-Möst. Va mantenir una estreta col·laboració artística amb Nikolaus Harnoncourt, com ho demostren nombroses gravacions de televisió i CD.

Bernarda Fink ha estat aclamada per la crítica a l'Argentina i en les òperes més importants d'Europa. Entre els últims moments destacats es troben els papers de Cecilio (Lucio Silla) dirigits per Nikolaus Harnoncourt al Theater an der Wien, Idamante (Idomeneo) en una producció de Luc Bondy i Jesús López Cobos al Teatro Real de Madrid, i Irene (Theodora) sota la batuta d'Ivor Bolton al Festival de Salzburg. També va interpretar a Sesto (La clemenza di Tito) i Idamante en versions de concert sota la direcció de René Jacobs, totes dues enregistrades i molt elogiades. Al juny de 2017, Bernarda Fink va debutar en Pelléas et Mélisande de Debussy a l'Òpera Estatal de Viena.

Bernarda Fink ha aparegut regularment en recitals al Musikverein i Konzerthaus de Viena, a la Schubertiade de Schwarzenberg, a la Filharmònica de Berlín, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les, al Festival d'Edimburg, al Carnegie Hall i Alice Tully Hall de Nova York. A més, Bernarda Fink va interpretar cançons de Dvořák i Janáček juntament amb el Pavel Haas Quartet al Wigmore Hall de Londres, al Concertgebouw d'Àmsterdam, a Den Haag i a Madrid.

Bernarda Fink imparteix regularment classes magistrals als Wiener Meisterkurse, al Young Singers Project (YSP) a Salzburg, a l'Acadèmia del Festival d'Aix-en-Provence, al Schubert-Institute a Baden (a prop de Viena), al Festival d'Aldeburgh i a la Fondation Royaumont. També ha estat membre del jurat del Concurs Internacional de Cançons de Wigmore Hall de Londres, el Bach Wettbewerb Leipzig, el Concurs Internacional de Cantants del Món de Cardiff de la BBC, el Concurs Internacional de Cançons DAS LIED, així com del Concurs Internacional de Música ARD. A la tardor de 2019, Bernarda Fink va ensenyar a l'Escola de Música de Yale i a l'Institut de Música Sagrada durant tres mesos.

Bernarda Fink ha realitzat nombroses gravacions molt aclamades. La seva discografia comprèn més de 60 llançaments, des de Monteverdi i Rameau fins a Schubert i Bruckner i Schumann. Moltes d'elles han estat guardonades amb prestigiosos premis com el Diapason d'Or o el Grammy. Bernarda Fink manté una estreta col·laboració amb Harmonia Mundi. Les gravacions recents inclouen les Cantates de Bach amb la Freiburger Barockorchester i Lieder de Schumann amb l'acompanyament del pianista Anthony Spiri, el Stabat Mater de Pergolesi amb la Akademie für Alte Musik Berlin i programes amb Lieder de compositors eslovens i argentinians juntament amb el seu germà, el baríton Marcos Fink (nominat al Grammy). El 2012, es van llançar àlbums de Lieder de Dvořák i de Cançons Espanyoles (de Falla, Granados, Rodrigo i altres) de nou amb Anthony Spiri al piano. El seu últim àlbum inclou Lieder de Mahler acompanyada per la Niederösterreichische Tonkünstlerorchester i Andrés Orozco-Estrada i pel pianista Anthony Spiri.

El febrer de 2006, Bernarda Fink va rebre la Medalla d'Honor Austriaca d'Art i Ciència del Canceller Austriac i el febrer de 2013, juntament amb el seu germà Marcos Fink, el premi cultural més prestigiós d'Eslovènia patrocinat per la Fundació Prešeren per la seva gravació Slovenija! i els concerts relacionats. Al setembre de 2014 va rebre el títol d'Österreichische Kammersängerin.

Després de graduar-se amb honors en música sacra, orgue i direcció coral sota la batuta del Mestre Sergio Macianò, Alessandro Galoppini va continuar els seus estudis de composició amb el Mestre Carlo Mosso. Des de llavors ha exercit una àmplia tasca tant com a director i com acompanyant en nombrosos teatres d'òpera italians.

Durant gairebé trenta anys ha treballat al Teatre Regio de Turin, on ha ocupat nombrosos càrrecs i responsabilitats, treballant com a coach vocal, apuntador i responsable de música, abans de ser nomenat director artístic del Teatre el 2018. Durant aquest període també va dirigir produccions d'Il matrimono segreto, Il barbiere di Siviglia i La bohème.

El 2000 es va unir al professorat del Conservatori de Turin.

El 2019 el van nomenar director de càsting del Teatre alla Scala de Milà.
 

Reconeguda per la seva captivadora presència a l'escenari, Maria Guleghina és aclamada com la principal soprano dramàtica del nostre temps. Crítics com Andrew Porter al Times Literary Supplement l'han elogiat com "la millor" i "la diva reinant".

El repertori de Guleghina mostra la seva excepcional versatilitat, abastant rols icònics com Tosca, Turandot, Aida, Manon Lescaut, Norma, Fedora i Adriana Lecouvreur. La seva veu imponent, caracteritzada per la seva potència, calidesa i intensitat dramàtica, ha adornat prestigioses cases d'òpera arreu del món.

Començant la seva carrera a l'Òpera Estatal de Minsk, Guleghina va fer el seu debut memorable a La Scala com Amelia a Un Ballo in Maschera al costat de Luciano Pavarotti. La seva associació amb La Scala inclou actuacions en 15 noves produccions, gires per Japó i recitals en solitari. També va debutar al Metropolitan Opera el 1991, on ha actuat més de 150 vegades en diversos rols que van des de Tosca i Aida fins a Norma i Lady Macbeth.

Després del seu debut a l'Òpera Estatal de Viena el 1991, Guleghina ha actuat al Covent Garden, la Royal Opera House, on ha assumit rols com Fedora. El seu debut a l'Arena di Verona el 1996 com Abigaille a Nabucco li va valer el 'Premi Giovanni Zanatello', i des de llavors s'ha convertit en una intèrpret habitual en aquest reconegut lloc.

Més enllà dels seus èxits operístics, Guleghina està activament involucrada en causes humanitàries. Col·labora amb UNICEF per advocar pels nens afectats per la pobresa i el conflicte, tot destacant la importància de la unitat global.

Al llarg de la seva il·lustre carrera, Guleghina ha ofert recitals en solitari arreu del món, amb moltes produccions transmeses per ràdio i televisió. Col·laborant amb cantants i directors de renom, com Luciano Pavarotti, Placido Domingo i Riccardo Muti, ha rebut prestigiosos premis com el Premi Puccini, el Premi Bellini i el Premi Giovanni Zanatello.

Maria Guleghina ha estat honrada amb diversos premis, incloent el Premi Puccini al Millor Intèrpret de Puccini, el Premi Bellini el 2001 i el Premi Giovanni Zanatello pel seu debut a l'Arena di Verona, entre d'altres. També ha estat reconeguda pel seu activisme social, rebent l'Ordre de Santa Olga de l'Església Ortodoxa Russa i el títol d' 'Artista Popular' d'Osetia del Nord i Alània. Com a Am-baixadora de Bona Voluntat de UNICEF des del 2008, Maria continua tenint un impacte significatiu més enllà de l'escenari operístic.
 

Peter Katona, després d'haver treballat en llocs similars a Alemanya, va ser nomenat director de càsting de la Royal Opera el 1983, i des d'aleshores ha estat responsable de la planificació i  càsting de totes les actuacions de la Royal Opera, en estreta col·laboració amb els directors musicals de la companyia - primer Sir Colin Davis, des de 1987 amb Bernard Haitink i des del començament de la temporada 2002/03 amb Antonio Pappano.

Director artístic del Teatro Real de Madrid des de la temporada 2013-2014. Director artístic del Gran Teatre del Liceu de Barcelona des del 1997 fins al 2013. Anteriorment va ser director artístic adjunt i director del departament de dramatúrgia del mateix teatre i també ha treballat com a periodista i crític d'òpera, teatre, música i dansa a diverses publicacions. Va estudiar, entre altres, piano, cant i harmonia al Conservatori del Liceu de Barcelona i Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat fundador i president d'Opera Europa i forma part de jurats de prestigiosos concursos internacionals, musicals i lírics.

Finalitzats els estudis d'Humanitats i Ciències Polítiques, Christian Schirm va ser encarregat del curs a la Diplomatische Akademie de Viena de 1982 a 1987.

A continuació va col·laborar estretament amb Hugues Gall al Grand Théâtre de Ginebra i més tard a la l'Opéra National de París, on va tenir al seu càrrec el Palais Garnier i el departament de Dramatúrgia. Gerard Mortier el va nomenar director del l'Atelier Lyrique el 2004 i Stéphane Lissner director artístic de la l'Académie de l'Opéra de París el 2015
 

Christoph Seuferle, nascut a Stuttgart, va estudiar direcció de teatre musical a la Universitat de Música de Viena, on es va graduar amb matrícula d'honor i un màster el 1989. Els seus primers compromisos el van portar a l'Òpera Estatal de Baviera a Munic i al Grand Théâtre de Ginebra com a ajudant de direcció i director d'escena.

Entre 1994 i 2001, va ocupar el càrrec de "Directeur du planning et de la scène" a l'Òpera Nacional de París. Posteriorment es va traslladar a l'Òpera Nacional de Montpeller com a "Directeur délégué". Allà va ser responsable del pressupost global, de 140 empleats i, finalment, però no menys important, de la programació, amb un gran nombre d'estrenes. Va aconseguir iniciar nombroses coproduccions amb altres teatres europeus, en particular alemanys. L'òpera de Montpeller va produir MEDEE de Luigi Cherubini amb la Deutsche Oper de Berlín i RINALDO i DIDO I AENEAS amb la Staatsoper Unter den Linden.

Christoph Seuferle és Director d'Òpera de la Deutsche Oper de Berlín des de la temporada 2007/2008. També va treballar aquí com a director artístic en funcions durant la temporada intermèdia 2011/2012.

El 2001, Christoph Seuferle va ser nomenat "Chevalier des Arts et des Lettres" pels seus serveis a França.
 

Brian Speck és l'Administrador Artístic de The Metropolitan Opera, on escolta centenars de cantants cada any per tenir-lo en consideració a les produccions del Met i és responsable de repartir molts papers al repertori de la companyia cada temporada.

Abans d'unir-se al Met, va ser Director del Sarah i el Ernest Butler Studio de la Houston Grand Opera durant vuit anys, reclutant cantants i pianistes i donant suport al desenvolupament artístic i de la carrera dels artistes del programa. És un assessor habitual de concursos, com ara el Concurs Laffont del Met, el Concurs Eleanor McCollum de la Grand Opera de Houston, el Concurs vocal de la Jensen Foundation, Opera Index i altres. Durant el seu temps a HGO, va liderar un programa per oferir audicions en línia per als artistes, augmentant l'accés per als cantants de la indústria de l'òpera i va ser líder a la Xarxa de Desenvolupament d'Intèrprets d'ÒPERA Amèrica.

Abans del seu nomenament amb el Butler Studio, va exercir com a director i enllaç d'artistes a la HGO, donant suport als artistes convidats de la companyia i gestionant la planificació i la programació dels assajos. Va començar la seva carrera en càrrecs administratius amb Aspen Opera Theatre. També està format com a baríton i és llicenciat en música per la Rice University i la Pepperdine University.
 

Carolin Wielpütz va estudiar teatre aplicat i estudis de mitjans juntament amb anglès a la Universitat de Erlangen-Nuremberg (Friedrich-Alexander-Universität), incloent-hi visites d'estudi a Espanya, els Estats Units i Irlanda. Paral·lelament als seus estudis, la apassionada cantant de cor va participar en activitats corals, així com en entrenament vocal i musical a l'Institut de Música Sagrada. Després de graduar-se, Carolin Wielpütz es va traslladar a Dublín, Irlanda, per treballar en el camp de l'intercanvi internacional per a una confederació empresarial líder. Després del seu retorn a Alemanya, va començar la seva carrera a l'òpera com a assistent de direcció al Theater Bonn, seguit pel seu treball com a assessora personal del director artístic del mateix teatre.

Carolin Wielpütz va passar diversos anys com a cap de projectes i assessora del director de càsting dels Festivals de Bregenz sota la direcció de David Pountney, abans de tornar al Theater Bonn com a directora de planificació artística en òpera. Des de 2020, Carolin Wielpütz ha estat directora de planificació artística i part de l'equip directiu del MusikTheater an der Wien sota la direcció artística de Stefan Herheim. També és convidada freqüent com a membre del jurat a competicions de cant, com ara OPERALIA, TENOR VIÑAS i CLIP.
 

Colin Michael Brush és el director del Butler Studio a la Houston Grand Opera, on supervisa la captació i el desenvolupament artístic d’un dels programes de formació més prestigiosos per a joves artistes d’òpera. Anteriorment, va treballar com a representant d’artistes amb ADA Artists i UIA Talent a Berlín. Com a administrador artístic a la Washington National Opera i el John F. Kennedy Center for the Performing Arts, va gestionar aspectes de càsting, administració artística i programes d’impacte social. També va produir produccions per a l’Orquestra Simfònica Nacional i el Teatro Lirico di Cagliari a Sardenya.

Va exercir com a productor per al festival inaugural REACH al Kennedy Center i va formar part del comitè inaugural de selecció de la Culture Caucus. Brush ha format part del jurat de competicions de la Tucker Foundation i de la Metropolitan Opera Laffont Competition, i ha participat en panels i produït programes amb Opera America, la Smithsonian Institution, la National Gallery of Art, l’Ambaixada Italiana i la Universitat de Georgetown.

Va ser becari de la Bosch Foundation, col·laborant amb el Kulturnetzwerk Neukölln a Berlín per desenvolupar i donar forma a noves infraestructures artístiques, i és receptor de la prestigiosa beca Flausen per a la recerca en temes innovadors d’arts a Alemanya. Té titulacions de la Universitat de Maryland (M.M. en Òpera) i de la Carnegie Mellon University (B.F.A.).