Entrevista a la soprano Sumi Jo, la qual fou guanyadora del Primer Gran Premi l'any 1985.

1. Com va començar la seva passió per la música? Quan va saber que es volia dedicar a cantar òpera? 

La meva mare volia ser cantant clàssica, però no va tenir la possibilitat de ser-ho. El meu destí ja estava decidit abans de néixer, escoltant enregistraments de Callas i Tebaldi. No era gens feliç practicant el piano massa hores, però finalment vaig tenir a Itàlia els professors adequats i la gent que em va ajudar en la meva decisió de convertir-me en cantant. 

2.     Com es va decidir a participar en el Concurs Tenor Viñas? 

Ja havia guanyat alguns concursos internacionals, però vaig voler presentar-me al Viñas perquè era molt conegut internacionalment pels joves cantants. 

3.     Com va ser el pas pel certamen? 

Vaig guanyar el Primer Premi el 1985, ara em sento gran. 

4.     Quin va ser el record més emotiu en aquestes dues vegades que va participar? 

Vaig ser la primera cantant asiàtica a guanyar el Concurs i només tenia 22 anys. El moment més emocionant va ser quan vaig cantar per primera vegada al bonic Gran Teatre del Liceu. Encara ho recordo que estava emocionada. 

5.     Que li va suposar per la seva carrera obtenir el primer premi del Concurs Tenor Viñas? 

Si, absolutament. Just després de guanyar el Concurs em van convidar a participar al Concurs Cappelli a Verona, només destinat a guanyadors d’altres Concursos, i també el vaig guanyar! 

6.     Vostè ha cantat un ampli repertori d'òpera i de concert. Creu que és important per a un cantant cantar totes aquestes especialitats musicals? 

Somiava convertir-me en cantant de concert, en solista. Però per això necessitava molta experiència treballant amb grans directors, bons col·legues i cantant també òpera i opereta. Són especialitats diferents però totes necessàries per al desenvolupament d'una bona carrera. La música sempre és bella en totes les possibilitats, des de la clàssica fins a la moderna, passant per tocar un instrument. N'he experimentat la majoria: òpera, opereta, recital, crossover, telenovel·la, cinema, etc. 

7.     Vostè va ser dirigida per diversos dels millors directors d'orquestra de la seva època. Quina ha de ser la millor relació artística entre director i solista? 

Qualsevol cantant té molta sort si el director vol donar-li suport i ajudar-lo. A la meva carrera he vist situacions molt desagradables quan el director es comporta com un dictador. La relació musical ideal hauria de ser honesta i complementària entre el director i el cantant, respectant la posició de l'altre.

8.     Vostè ha fet una gran carrera inclòs en el món del màrqueting tant necessari avui en dia. Què opina d’això? 

Bé, no sé si he tingut el màrqueting correcte però sent filla dun home de negocis sempre he sabut de la importància del màrqueting, especialment en els nostres dies. El que significava ser un "divo" als anys 50 o 60, ja no existeix. Avui Youtube, Socialmedia etc. són allò important. 

9.     Quin seria el propòsit més important d’un jove cantant que participa al Concurs Tenor Viñas? 

En el meu cas era perquè necessitava diners per sobreviure. Era a Itàlia i els meus pares ja no em podien ajudar. Els concursos ajuden els joves cantants a iniciar-se al món de l'òpera, a trobar l'agent adequat ia viure noves experiències. 

10.     Quin consell li donaria ara mateix a un jove que just comença en aquest món? 

El més important és cuidar-se. Augmentar la resistència física i pensar sempre en positiu. Interpretar qualsevol tipus de música no és només un somni, sinó que significa que podem ajudar el món amb una mica de delicadesa, harmonia i pau. 

11.     De la seva llarga carrera, recorda algún momento fascinant? 

A qualsevol lloc, no importa si era un lloc petit o gran, he viscut moments bonics. Sempre he pensat que on estigués havia de fer-ho especial. Però hi ha hagut moments importants per a mi com el meu debut al Metropolitan, Covent Garden. Estar als Oscars (nominació per la cançó "Simple song number 3" a la millor cançó original de la pel·lícula "Youth"). O cantar a la inauguració dels Jocs Olímpics... Sydney, Pequín, Kazakhstan. 

12.     Com ha canviat el món de la música des de que es va iniciar vostè? 

El món ha canviat molt, sobretot a la música. M'entristeix veure tants bons cantants que apareixen i desapareixen tan ràpid. Sé que l'aparença de l'artista ha esdevingut més important que el talent real, a causa dels mitjans de comunicació social. Però l'artista resisteix més tenint talent real i determinació per aprendre i millorar. 

13.     Què opina de que tans cantants coreans participin al Concurs Viñas, alguns amb un gran nivel artístic? 

Guanyar el Concurs Viñas va ser una notícia increïble a Corea ia tot Orient. Estic tan agraïda al Concurs Viñas per la possibilitat de convertir-me en un model a imitar per tants joves cantants. Estic tan feliç que tants joves cantants coreans hagin seguit el meu camí per complir els seus propis somnis.