Ahir dissabte 10, a les 19 h, va tenir lloc la inauguració de la 63a edició del Concurs Tenor Viñas al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

A l’acte hi van assistir diverses autoritats institucionals. El Sr. Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives, qui va presidir l’acte. Després, Valentí Oviedo com a pregoner, va posar en valor la figura del tenor Francesc Viñas, recordant-ne els orígens i el camí fins a la projecció internacional, que el va convertir en un dels grans tenors de la seva època. També va destacar els pilars en què es fonamenta el concurs i la visió que hi va imaginar Viñas, així com el compromís del Gran Teatre del Liceu amb el certamen. Va concloure enaltint la col·laboració dels teatres participants i reafirmant la voluntat del Liceu de continuar sent l’escenari de les grans veus del Concurs Tenor Viñas.

També hi va assistir el Sr. Albert Batlle, tercer tinent d’alcalde, i els regidors Víctor Martín, del Grup Municipal del Partit Popular, i Joan Rodríguez, del Grup Municipal Junts per Barcelona.

Per part del Concurs Tenor Viñas, hi van ser presents el Sr. Miquel Lerín, Arik Bellido i Marc Mayral – com a embres del comitè jove del concurs. En representació del Gran Teatre del Liceu, hi van assistir el Sr. Salvador Alemany, president de la Fundació Gran Teatre del Liceu; el Sr. Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu; el Sr. Víctor Garcia de Gomar, director artístic del teatre, i el Sr. Francisco Gaudier, president del Cercle del Liceu i del grup Amics Tenor Viñas.

La inauguració va culminar amb un recital d’àries a càrrec de la soprano Sara Blanch, acompanyada per la pianista Vanessa García Diepa. L’actuació va destacar per un alt nivell artístic gràcies a una execució tècnica i interpretativa impecable tant de la cantant com de la pianista.

Les àries interpretades van ser: Una voce poco fa (Rossini); Nel sen mi palpita (Mozart),  Qui la voce sua soave (Bellini); En el Vallespir (Martínez Valls), Sa main depuis hier (Thomas); Ah tardai troppo… O luce di quest’anima (Donizetti), Me llaman la primorosa (Giménez). Finalment, la soprano va oferir una ària fora de programa per a tots els assistents, una peça que, com ella mateixa va dir, “no necessita presentació”: O mio babbino caro, de Puccini.