Vladyslav Buialskyi (1997, Ucraïna) és el Baix-baríton ucrainés guanyador del Primer Premi de la 63ª edició del Concurs Tenor Viñas. Un cop transcurregut el Concurs, l’equip ha pogut conversar amb ell per saber què hi ha radere d’aquest primer premi.
— Un cop finalitzat el Concurs, com estàs?
Estic molt feliç, encara no puc creure que hagi passat, sembla un somni.
— Com et vas iniciar en el món de l’òpera lírica i quan vas decidir dedicar-t’hi professionalment?
Vaig començar a cantar a la infantesa amb la meva àvia, però em vaig centrar més en el cant operístic potser en el meu últim any d’escola. Vaig tenir una trobada especial amb una persona molt important que em va ajudar moltíssim a la meva vida —i a qui continuo molt agraït—, i va ser en aquell moment quan vaig canviar la decisió d’estudiar arquitectura per la de convertir-me en cantant d’òpera.
— Quins diries que són els teus papers somiats?
De moment, Fígaro, que és un paper realista a Le nozze di Figaro, i m’agradaria poder interpretar-lo en un futur proper. Però el paper que realment somio i que encara no puc fer és Filippo a Don Carlo.
— Quin consell donaries als futurs concursants?
Que creguin en ells mateixos, que es presentin al concurs i que ho intentin encara que el resultat no sigui positiu al principi, ja que continua sent una experiència en si mateixa i pot ajudar a créixer com a artista i també com a persona. A més, és especialment important tenir una bona salut mental en aquesta carrera. De nou, que creguin en ells mateixos, perquè fa sis anys jo vaig ser al Concurs, vaig arribar a la final, no vaig guanyar cap premi, i anys després, aquí estic un altre cop i he guanyat el primer premi. Mai no havia guanyat premis abans en grans concursos internacionals i ara he aconseguit el primer aquí. És un gran pas fruit del treball: és important creure en un mateix, superar els pensaments negatius, les opinions i tot plegat, i ser feliç allà on s’és.
— En tres paraules, com definiries el Concurs Tenor Viñas?
Prestigiós, inspirador i transformador.