Entrevista a la guanyadora del Primer Premi Tenor Viñas 2015: la soprano Olga Kulchynska
INTRODUCCIÓ
Com està? Com se sent? En què està treballant actualment?
Tot bé, moltes gràcies. Em trobo bé i ara estic treballant a la Royal Opera House de Londres on estic fent La Boheme. Ja vam fer cinc funcions al desembre i en tenim cinc més al gener.
Com va començar la seva passió per la música? Quan va saber que volia ser cantant d’òpera?
Els meus pares són músics clàssics, la meva mare és violoncel·lista, el pare és pianista. Vaig créixer en un entorn molt musical, en una ciutat de província molt petita d'Ucraïna, on bàsicament només teníem orquestra de cambra, res d’orquestra simfònica, però vaig escoltar molts enregistraments durant la meva infantesa. Així que sí, la música ha estat amb mi sempre, no sé què és la vida sense música clàssica en realitat.
Vaig saber que seria músic, probablement, als cinc anys. Músic, sense importar quin tipus, però cantant d'òpera vaig començar a pensar-ho probablement quan tenia 13 anys.
Com ha sigut (o està sent) la seva carrera i trajectòria musical? Considera que ha estat difícil o com qualsevol altra professió?
Vaig estudiar al conservatori de Kíev i després vaig anar al programa Yankatys del teatre Bolshoi de Moscou. La meva carrera va començar allà, el Bolshoi va ser la meva primera gran etapa, i bàsicament tota la meva experiència va començar allà.
Per a mi, és difícil respondre a aquesta pregunta perquè crec que aquesta professió té un camí difícil, com totes les altres professions. Probablement requereix una mica més d'autodisciplina, treball físic i mental. No es tracta només de treballar la veu, s’ha de treballar en totes les parts de la teva vida, no pots desenvolupar només la veu, has de treballar la part intel·lectual, desenvolupar habilitats d’actuació i estar en forma mantenint un físic adequat que et permeti moure’t a l’escenari . És una professió molt complexa.
CONCURS TENOR VIÑAS
Com va decidir participar al Concurs Tenor Viñas? On treballava o on actuava abans de presentar-se?
Recordo que era el meu segon any al Teatre Bolshoi. Jo estava a l’Ensemble i tenia 24 anys, així que era una cantant bastant jove. Recordo que sempre vaig tenir curiositat per participar en el Concurs. Així que em vaig presentar i vaig decidir provar-ho, per què no?
Recordo cantar repertori que estava fent al teatre, crec que estava preparant la Susanna al Bolshoi i mentre treballava el rol m’estava preparant pel Tenor Viñas. Ho treballava amb els meus professors del programa Jove Artista, que tot i ser de l’Ensemble, podia tenir classes al programa Jove Artista i preparar-me amb ells. Així que, a més de la meva feina al teatre, estava preparant per presentar-me al Concurs.
Com va ser la seva participació?
Recordo que el Concurs va ser fantàstic. Era la meva primera vegada a Barcelona. No coneixia gairebé a ningú que hi participés, però durant el Concurs vaig conèixer grans cantants amb els quals encara em mantinc en contacte, una de les noies que vaig conèixer viu aquí a Anglaterra i també molts altres cantants que actualment estan treballant pels escenaris internacionals, els vaig conèixer allà. És fantàstic. Les competicions són una oportunitat per conèixer gent nova i intercanviar experiències. Estic molt contenta d'haver-hi anat.
Quin és el record més emotiu que guarda del seu pas pel Concurs?
El record més emotiu potser és el dia de la Final. Quan els jutges van anunciar els guanyadors, hi havia molts premis diferents com el quart premi, cinquè premi, etc. Quan van començar a parlar de tots aquests premis, estava asseguda allà i no sabia què esperar. Realment no m'esperava res, simplement ja estava contenta d’haver arribat a la Final. El meu objectiu en participar en concursos era l’experiència que obtenia, no esperava guanyar res ni obtenir un premi. Va ser una gran experiència, una oportunitat per mostrar el que puc fer, així que ja estava contenta només d’haver arribat a la final.
Quan van anunciar el segon premi vaig pensar “d'acord, d'acord, probablement no rebis res” i després em van anunciar com a guanyadora del primer premi, va ser un xoc perquè realment no m’ho esperava, hi havia molt bons cantants. Ho vaig apreciar molt. Estava molt contenta de que a la gent li agradés la meva manera de cantar.
DESPRÉS DEL CONCURS
Què va suposar el Concurs Tenor Viñas per a la seva carrera? Creu que li ha obert noves portes i se li ha presentat oportunitats úniques de treballar amb directors importants o de participar en òperes importants?
Aquest concurs realment va influir molt en la meva carrera perquè després de guanyar recordo que el Gran Teatre del Liceu em va oferir una Musetta al 2016 i va ser el meu debut a Liceu. Inclús abans de debutar al Liceu, gràcies a que vaig guanyar aquest primer premi del concurs, vaig poder debutar a l'Òpera de Zurich on em van contractar d’imprevist ja que vaig aconseguir aquest contracte un mes abans que comencessin els assajos a Zurich. Era una producció nova de Christoph Loy on es representava I Capuletti e i Montecchi amb Joyce DiDonato, i va ser gràcies al concurs perquè ningú sabia de mi abans d’haver-lo guanyat, vaig estar molt agraïda a l'Òpera de Zurich per convidar-me tant ràpid i confiar en mi. Així que realment va tenir una gran influència en la meva carrera perquè després Zurich vaig rebre ofertes de molts altres teatres d'òpera d'Europa.
Quins consells donaria als participants de la pròxima edició, i què li hagués agradat saber mentre vostè hi participava?
El consell és sempre el mateix, ser valent. S’ha d’intentar arriscar.
Sé que és molt dur, sobretot pels cantants joves, però el més important és ser un mateix, demostrar realment qui ets, quin és el teu talent, com t'agrada cantar, com t'agrada la música. És més sobre tu. Quan els cantants joves pugen a l'escenari, crec que tots com a públic volem veure alguna cosa personal, alguna cosa realment diferent de la resta de persones que canten a l'escenari. Per tant, realment, es tracta de saber qui ets i què vols dir i transmetre a través de la música que interpretes. I la resta és ser valent.
No comparar-se amb els altres i cantar. Posar la música en primer lloc, sempre va ser de gran ajuda per a mi. Així és com vaig treballar l'ansietat abans de pujar a l'escenari. Tots ens preocupem, alguns més que altres, però tots tenim aquesta sensació de preocupació abans de pujar a l'escenari. Així que, com podria controlar això? Només escoltant la música i pensant en ella, això és tot. Realment ajuda molt.
Sobre mi, bé, no ho sé, crec que els records que tinc del Concurs són molt agradables. Recordo que no estava massa preocupada perquè de nou no esperava guanyar. Vaig anar-hi perquè volia participar al Concurs, volia escoltar altres cantants i va ser una gran oportunitat per cantar davant de gent que està gestionant teatres d'òpera del món. Així que realment no esperava guanyar-lo igual que a les altres competicions on vaig participar. En primer lloc hi vaig anar per l’experiència, així que no puc dir que voldria aconsellar-me al 2015, crec que ho estava fent bé, almenys en aquell moment concret.
FINAL
Com creu que ha canviat el món de la música des que vostè va començar en aquest món?
Per ser honest, no sento una gran diferència en el desenvolupament del món de l’òpera des del 2015 fins ara. Estic en aquest negoci només des de fa 10 anys, no és tant. Hi ha gent que fa 30 i 40 anys que està en aquest negoci. Probablement per a ells és molt més evident el que tenien abans i el que tenim ara. Segurament el que més va influir en el món de l’òpera va ser la pandèmia, els teatres van canviar una mica. La seva estratègia pel que fa al pressupost, a la planificació, etc. Però en general, no sento una diferència tan gran entre el 2015 i ara.
Què sent quan canta?
Depèn del repertori que canti, intento sentir el que sent el personatge. Intento posar-me en les condicions i en l'estat d'ànim del meu personatge, així que sempre és diferent.
Per a mi, la música està sempre en primer lloc. Això és el que estic intentant fer, encara estic aprenent a fer-ho. No mostrar-me a través de la música sinó mostrar la música a través de mi mateixa. Crec que això és la música i el personatge a través del meu instrument, a través del meu cos, això és el més important per a mi. Sóc una gran fan de la música clàssica, així que sempre intento centrar-me en això. És tot.
