El Concurs Tenor Viñas no acaba amb l'entrega de premis. Cada edició representa també l'inici d'un vincle que continua al llarg dels anys amb molts dels seus guardonats, artistes que han construït trajectòries internacionals i que continuen formant part de la família Viñas.

Amb aquest esperit neix Veus en Escena, un espai de conversa on els premiats del Concurs comparteixen les seves experiències, reflexions i aprenentatges acumulats al llarg de la seva carrera.

En aquesta nova trobada, el Concurs va reunir tres guardonats de diferents edicions: la soprano Sara Blanch, 4t Premi del 53è Concurs Tenor Viñas; la soprano Adriana González, 2n Premi del 54è Concurs Tenor Viñas; i el tenor Roger Padullés, 2on Premi del 46è Concurs Tenor Viñas. Tres trajectòries diferents, però un mateix punt de partida: el Concurs.

El que el públic no veu

Quan pensem en la vida d'un cantant d'òpera, és fàcil imaginar grans teatres, vestuaris espectaculars i llargues ovacions. Però aquesta és només la part visible.

Sara Blanch va ser la primera a posar paraules a aquesta realitat.

«Des de fora pot donar la impressió que sempre tot és molt maco i que només se'n veuen els fruits. Però darrere hi ha molts alts i baixos, molt treball.» 

Per a la soprano, aquesta és una professió que exigeix disciplina, coneixement d'un mateix i una gran capacitat d'adaptació. Viure lluny de casa, treballar constantment amb equips diferents i gestionar emocionalment cada nou projecte formen part del dia a dia d'una carrera que, sovint, el públic desconeix. 

Quan l'èxit també passa per saber renunciar

No totes les decisions professionals es prenen damunt d'un escenari.

Roger Padullés va explicar que, amb els anys, ha après que una carrera també es construeix decidint què no vols fer. En el seu cas, això ha significat prioritzar l'equilibri entre la professió i la vida familiar, assumint que no totes les oportunitats s'han d'acceptar

«Al final el més important és ser fidel a les necessitats d'un mateix i preguntar-se si el que estàs fent et compensa a nivell personal.» 

Una reflexió que va donar peu a una idea compartida pels tres artistes: no existeix una única manera d'entendre l'èxit.

Les xarxes socials poden ajudar, però no substitueixen l'artista

En una professió cada vegada més exposada, també va aparèixer el debat sobre les xarxes socials.

Els tres guardonats van coincidir que poden ser una eina útil per apropar-se al públic, sempre que no es perdi l'autenticitat.

Adriana González ho va resumir amb una idea molt clara:

«Si intentes ser algú que no ets, la gent ho veu. El que és genuí arriba molt més que el que és superficial.» 

Més que construir un personatge, els artistes van defensar la importància de compartir la professió amb naturalitat i deixar que sigui la feina damunt de l'escenari la que acabi definint una carrera.

L'autenticitat, més que no pas el "postureig", és el que acaba connectant amb el públic.

El gran mite de la professió

Quan se'ls va preguntar quin és el mite més fals sobre ser cantant d'òpera, la resposta va arribar gairebé sense pensar.

«El glamur continu no existeix.» 

Els tres artistes van coincidir que el públic veu principalment els dies de funció, les gales o les presentacions. La realitat, però, està formada per hores d'assaig, viatges, hotels, aeroports i molta feina invisible.

Com explicaven entre rialles, la major part del temps la professió es viu amb roba còmoda, partitures i sales d'assaig, molt lluny de la imatge glamurosa que sovint s'associa al món de l'òpera. 

El Concurs Tenor Viñas, un punt d'inflexió

La conversa es va tancar amb una mirada als seus respectius passos pel Concurs Tenor Viñas i a l'empremta que aquest va deixar en les seves carreres.

Roger Padullés va recordar aquell dia amb una barreja d'emocions. Per una banda, guarda un record molt feliç del Concurs, envoltat de la seva família i celebrant el premi a Barcelona. Però també el defineix com un record agredolç, ja que considera que no va poder aprofitar tot l'impuls que li hauria pogut donar el guardó.

«El Concurs em va donar un impuls molt important, però crec que, si hagués tingut més experiència, l'hauria pogut aprofitar molt més.» 

Sara Blanch va explicar que el seu camí al Viñas va ser ben diferent. La primera vegada que s'hi va presentar no va arribar a la final. Un any després va tornar a inscriure-s'hi, però sense la certesa que acabaria participant: en aquell moment ja estava immersa en una producció i només hi aniria si el calendari li ho permetia. Ni tan sols ho havia explicat a la seva família.

Quan finalment va decidir presentar-s'hi, ho va fer des d'un lloc molt diferent. Durant aquell any havia fet un important treball tant en la tècnica com en ella mateixa, i arribava al Concurs amb una seguretat que no havia tingut abans.

«Quan tu saps que et presentes amb el que ets i amb el que fas, i que amb això ja en tens prou, arribes més sòlida, amb més força i amb més confiança.» 

Aquella confiança es va traduir en un gran resultat i, sobretot, en una experiència que recorda amb molta emoció. Després del Concurs, els premis li van obrir les portes del circuit internacional, permetent-li començar a treballar en grans teatres i marcar, tal com ella mateixa afirma, «un abans i un després» en la seva carrera. 

Adriana González també va destacar el paper determinant del Concurs en el seu recorregut professional. Va explicar que el Viñas li va obrir les portes d'Espanya i que una de les audicions sorgides arran del certamen la va portar a interpretar el seu primer paper protagonista en un teatre de la dimensió del Gran Teatre del Liceu. 

«El Viñas em va obrir les portes d'Espanya. Tot va començar aquí.»

Més enllà dels premis

Les trajectòries de Sara Blanch, Adriana González i Roger Padullés són diferents, però totes tres comparteixen una mateixa convicció: una carrera artística no es construeix únicament amb talent. Es construeix amb treball, curiositat, confiança i la capacitat d'aprendre també dels moments difícils.

Abans d'acomiadar la conversa, els tres van compartir, d'una manera o altra, el consell que donarien al seu "jo" dels inicis.

Roger Padullés

«Una carrera està plena de "no". Val la pena esperar el moment en què pots demostrar el millor de tu mateix.» 

Adriana González

«Tot anirà bé. Continua amb la curiositat de créixer, d'aprendre... i continua creixent.» 

Sara Blanch

«Tot ha sigut un aprenentatge. Inclús quan no ha anat tan bé i quan m'he equivocat, n'he après.» 

Amb Veus en Escena, el Concurs Tenor Viñas continua mantenint viu el vincle amb els seus guardonats. Les seves experiències, compartides anys després d'haver passat pel Concurs, són també una manera d'acompanyar i inspirar les noves generacions de cantants que avui comencen el mateix camí.