Karla Pineda (1994, Costa Rica) és la guanyadora del Cinquè Premi del 63è Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas. La mezzosoprano també s’endú el Premi del Públic a millor veu femenina i dos premis extraordinaris més: el Premi Joyce DiDonato, presentat per la Houston Grand Opera i patrocinat per Carolyn Levy al cantant jove més prometedor del Concurs; i el Premi ofert per la Sra. Leonor Gago, directora de LG artista Management i Concerlírica Ópera Internacional. 

— Un cop acabat el concurs, com et sents?

Estic molt feliç, summament agraïda i plena d’energia. Poder guanyar un concurs com el Tenor Viñas 2026 reafirma la meva carrera artística i, per a mi, això m’omple de moltíssim orgull.

— Què et va portar al món líric i de l’òpera, i quan vas decidir dedicar-t’hi professionalment?

La meva formació musical va començar des de petita amb el meu pare. Vaig tocar bastants instruments, sobretot la guitarra; també la viola. Després, quan vaig entrar a la universitat a estudiar Educació Musical, vaig entrar en un cor per tenir una beca i poder estudiar, i allà vaig descobrir la meva veu. Mai havia cantat; sabia que podia entonar i sabia llegir música, però mai havia cantat. Les meves professores del cor, i especialment una senyora que es diu Guadalupe González Creisa, em va descobrir i va estar insistint-me tot el temps: “Hauries d’estudiar cant”. I jo li deia: “No, jo ja tinc el meu instrument, ja toco la viola, vull ser músic d’orquestra, continuaré amb el meu quartet de corda”. De tant insistir, ella va ser qui em va impulsar i li vaig dir que volia prendre classes de cant. Vaig començar a fer classes particulars amb ella als 21 anys. Fa deu anys que vaig començar a cantar.

És la meva primera competició de cant aquí a Europa i realment significa moltíssim. De fet, diverses persones han anat dient: “Hi ha una concursant de Costa Rica”, i es pregunten: “Però fins allà arriba l’òpera?”. I jo els dic que és clar que sí, per què no? De fet, als registres històrics, la soprano de Costa Rica Zamira Barquero va guanyar el primer lloc l’any 80. Així doncs, per a mi és un orgull tornar a portar un premi al meu país.

— Quins diries que són els teus rols somiats?

Tinc diversos rols somiats. M’agrada moltíssim i tinc moltíssimes ganes de cantar Santuzza de Cavalleria rusticana. També m’agraden els rols grans i empoderadors de dones que tenen un gran pes, com Amneris, la Principessa de Bouillon, Eboli… La manera com Verdi va endiosar les dones en aquests rols tan grans. Fins i tot Azucena, que és un personatge amb un pes psicològic força interessant i exigent, és un dels rols que m’agradaria interpretar. I com a mezzosoprano, Carmen, evidentment; ja he tingut l’oportunitat de cantar-la i sento que és un rol que realment t’empodera. També m’agradaria arribar a cantar alguna cosa del repertori wagnerià.

— Quin consell donaries als futurs concursants?

El consell que els podria donar és que els somnis sí que es compleixen. Si realment tens el compromís, les ganes, aquella decisió i aquella fam —perquè has de tenir fam, aquella set del que vols aconseguir— ho faràs. Els somnis sí que es compleixen. Això és el que els diria. A vegades no només tenir una veu bonica et pot portar a aquests grans llocs. Jo crec que en una carrera tan exigent com l’òpera, la disciplina supera el talent. Per tant, tenir realment el compromís i aquesta set de voler-ho fer és el que els podria aconsellar: que ho estimin molt.

— En tres paraules, com definiries el Concurs Tenor Viñas?

Desafiament, exigència i començament - un nou començament.

Costa Rica és un país molt petit, i és un gran assoliment poder representar el meu país. D’alguna manera, també sento que represento Mèxic, ja que visc a Mèxic des de fa tres anys. Formo part de l’Òpera Studio Operísima Mèxic i de l’Òpera Studio Costa Rica. Per tant, aquest assoliment és per a Costa Rica, per a Mèxic i per a tota Llatinoamèrica, perquè vaig ser l’única concursant a arribar a la final de tota Llatinoamèrica.