Ketevan Kemoklidze va oferir als assistents de la Final del 63è Concurs un recital molt especial. Amb aquesta cita, la mezzosoprano, una de les més valorades actualment en el panorama líric internacional, tornava al certamen vint anys després d’haver-hi participat com a concursant i d’haver-ne estat guardonada, concretament l’any 2006, en la 43a edició del Concurs.

— Han passat vint anys des del teu pas pel Concurs Tenor Viñas. Què representa per a tu ser avui de nou aquí?

Fa vint anys vaig tenir la sort de participar en el Concurs Tenor Viñas i no podia imaginar tornar a cantar aquí després de 20 anys. Per a mi, aquests 20 anys signifiquen que la meva trajectòria professional s’ha desenvolupat i que vaig pel bon camí, perquè els anys ensenyen i m’han permès cantar en molts llocs i continuar avançant. Per tant, tancar aquests 20 anys amb aquest concurs, després de la meva primera aparició aquí, és molt significatiu.

— Què recordes del teu pas pel concurs? I què va significar per a tu?

Jo estava assajant per a la producció d’Otello al Liceu mentre feia el concurs. El Concurs Viñas té un gran significat per als georgians, perquè molts cantants d'allà comencen la seva carrera participant-hi. Hi ha molts noms de cantants georgians amb carrera internacional que van començar aquí, en aquest teatre, amb aquest concurs; era la primera vegada que cantaven fora, ja que per motius polítics era molt difícil sortir de Geòrgia. El Concurs Viñas donava grans possibilitats als georgians per sortir i perquè el públic pogués escoltar aquests cantants.

Per a mi va ser una gran oportunitat. El concurs ha estat molt important perquè, per als joves, és fonamental que els escolti molta gent. És important fer audicions, però que els directors dels teatres t’escoltin tots estant en un mateix lloc és molt rellevant. Per a mi va ser decisiu, perquè després d’aquest concurs em van arribar molts contractes. Penso que els concursos tenen un gran paper en la vida dels joves, perquè els faciliten moltes coses. Sobretot per a mi, que era molt jove, acabava de sortir de Geòrgia i encara estava estudiant al conservatori. Estic molt agraïda a aquest concurs.

— En quin moment et trobes a nivell professional?

Crec que els cantants no parem mai de desenvolupar-nos, perquè és molt important continuar creixent per estar a l’escenari. Encara que tinguis un nivell, sempre cal anar endavant. Em trobo en un moment molt interessant de la meva carrera. Penso que el camí que he fet i el que faré és molt interessant, perquè vaig tenir la sort de cantar molt Mozart, Rossini i altres, i ara al meu repertori ja hi ha papers com Eboli, Carmen o Amneris, papers més grans. Per als joves és molt important seguir bé el desenvolupament de les seves veus. No fer mai les coses amb presses i sempre escoltar les possibilitats i les capacitats del nostre cos, de la nostra veu, i seguir un instint vocal.

— Com has preparat el recital de la Final?

El primer que vaig fer va ser mirar el programa que vaig cantar fa 20 anys. Hi ha algunes coses que no he pogut repetir, però exactament vaig cantar La favorita de Donizetti, així que el primer número serà l’ària de Leonora. Cantaré Carmen, perquè no és possible sortir sense Carmen. També cantaré una cançó georgiana per primera vegada al Liceu, una sarsuela, l’ària de la princesa d’Adriana Lecouvreur i Mompou.

— Quina és l’habilitat més important que ha de tenir un cantant?

Penso que hi ha algunes habilitats obligatòries: la veu, la intuïció artística i el talent, no només per cantar, sinó per presentar un paper de manera creïble per al públic. També l’educació musical és molt important, perquè a vegades has d’aprendre un paper en pocs dies.

Crec que ara els cantants tenen més “deures” que abans, perquè no només han de mantenir la forma vocal gràcies a una tècnica sòlida, sinó que també han de mantenir-se físicament molt bé, ja que avui dia les exigències són més grans. Tenim moltes produccions modernes i hem de respondre a aquestes exigències. Estar físicament en bona forma és positiu per a la salut i per cantar bé.

També és molt important saber comunicar-se bé, perquè ens comuniquem amb el públic, amb els agents, amb els directors de teatre, els directors d’escena i amb els nostres col·legues. La comunicació humana és fonamental. I avui dia també és important saber com presentar-se, perquè vivim en un món de xarxes socials i ens hem de mostrar de manera interessant per al públic i per als teatres. Podem cantar bé i actuar bé, però al final depenem del públic i dels teatres.

Per això els joves han de saber quin costat de la seva personalitat i del seu art han d’ensenyar, perquè quan algú hagi de triar, triï aquella persona i no una altra. Els cantants hem de ser més complets: cantar, actuar, comunicar, presentar-nos bé… hi ha moltes coses que entren en joc.

També és important que avui dia molts cantants tinguin el suport de la seva família. Això també és una xarxa de suport, i penso que els cantants d’avui tenen més suport que en altres temps.

— Quin consell donaries a futurs concursants?