Vlad Tlushch (1992, Ucraïna) és el baríton guanyador del Tercer Premi en la 63a edició del Concurs Viñas i del Premi Especial a millor intèrpret de Sarsuela. Després del Concurs, l'equip va poder conversar amb ell per conèixer més detalls del seu camí fins al món de l'òpera.

— Un cop finalitzat el Concurs, com estàs?

Estic molt feliç per tot i encara en xoc que tres cantants ucraïnesos hagin guanyat els primers premis, és un honor i una gran victòria per al nostre país. En un moment tan difícil com el que vivim, això té un valor molt gran per a nosaltres. No importa si és tercer, segon o cinquè lloc: el que realment compta és ser aquí i representar el nostre país. Crec que això és el veritablement important. 

—Què et va portar al món de l’òpera lírica, i quan vas decidir dedicar-t’hi professionalment?

Tota la meva vida he estat vinculat a la música i a la dansa, ja des de la llar d’infants. Però d’alguna manera el meu avi, que era arquitecte, em va influir, i tenia dues possibilitats: ser arquitecte o ser músic i cantant. Primer vaig provar arquitectura, però no va anar gaire bé. Sé dibuixar una mica, però no soc gaire bo en matemàtiques, que és el més important en arquitectura. Llavors vaig decidir provar amb la música. Primer vaig estudiar música pop — cant pop — i més tard em vaig convertir en cantant d’òpera. El per què és una bona pregunta. Simplement hi havia alguna cosa allà, alguna cosa que vaig sentir i vaig decidir provar. La meva primera professora de pop em va dir: «Definitivament ho pots intentar. Tens una bona veu, només cal desenvolupar-la i treballar-la.» Després vaig començar el col·legi, més tard el conservatori, l’estudi d’òpera, i ara, doncs, soc aquí.

— Quins diries que són els teus rols somiats? 

Els meus rols somiats, en el futur potser d’aquí a deu anys m’encantaria cantar Rigoletto de Verdi, que és el meu preferit. I ara… Il Barbiere di Siviglia, La Bohème (Marcello — ja l’he fet, però encara n’estic enamorat), Don Giovanni.

— Quin consell donaries als futurs concursants? 

Un repertori adequat, un bon professor, una bona preparació i una visió clara de la teva personalitat en aquesta professió, i l’objectiu — el per què ho fas.

— Què ens pots dir respecte el teu cant de Sarsuela? 

Doncs que, malauradament, no parlo castellà, però tinc molt bones professores: Tanya Lorenzo Castro, de Gran Canària i Marcela Rahal, que va guanyar el primer premi fa dos anys, és del Brasil. Totes dues m’han ajudat a desenvolupar la meva pronunciació en castellà, i els estic molt agraït.

— Quina importània creus que tenen concursos com aquest per als joves cantants? 

És fantàstic que s'organitzin concursos per a joves cantants, són molt importants per al nostre creixement. Guanyar està bé — hi ha premis, contactes — però el més valuós és tot el que aprens i creixes durant la preparació. 

Que s'impulsin aquestes iniciatives és essencial per a la cultura. Al meu país ara no és possible, hi ha molt talent que ha de marxar a fora per poder desenvolupar-se. Per això és clau el suport dels mecenes i de les institucions: cal invertir per preservar tradicions com la sarsuela i la música clàssica, i donar oportunitats als joves. Nosaltres som la pròxima generació, i hem de continuar aquest camí.

— En tres paraules, com definiries el Concurs Tenor Viñas?

Colorit, bona preparació t i prestigiós.