Per segon any consecutiu, el Concurs Tenor Viñas i la Fundación Amigos del Teatro Real col·laboren per impulsar la projecció de joves talents en el món de l’òpera amb la trobada Voces en Crecimiento. L’activitat s’ha celebrat en el marc del programa de la 6a edició de Crescendo: Creamos ópera - una iniciativa orientada a complementar la formació acadèmica per cantants, pianistes i ajudants de direcció d'escena-, i amb motiu del Concert de Guanyadors del 63è Concurs Tenor Viñas al Teatro Real de Madrid, el passat mes de març .
L’objectiu de la trobada ha estat oferir un espai de diàleg directe entre els participants de Crescendo i els Guanyadors del 63è Concurs Tenor Viñas. En aquesta edició hi han participat Vladyslav Buialskyi, 1r Premi, Yuliia Zasimova, 2n Premi, i Felix Park, 4rt premi, a més del director d’orquestra Julio García Vico, que va dirigir l’Orquestra Simfònica del Liceu en el Concert de Guanyadors de la 63a edició i que també va estar al capdavant de l’orquestra titular del Teatro Real en el concert de Guanyadors del Concurs Tenor Viñas al Teatro Real de Madrid.
Com a institucions compromeses amb la projecció de joves professionals en el món de la lírica, és essencial generar espais de diàleg i intercanvi entre aquests talents. En aquest sentit, la sessió va esdevenir un punt de trobada on els participants van compartir experiències, inquietuds i reflexions, posant en contacte artistes que es troben els inicis la seva trajectòria professional amb joves que encara s’hi estan formant i hi aspiren.
La dinàmica de la trobada es va estructurar en tres grups reduïts per afavorir la participació activa i un intercanvi més proper. Cada grup reflexionava sobre un tema específic, amb un conjunt de preguntes que van servir de punt de partida per al debat.
JOVES I ÒPERA AMB VLADYSLAV BUIALSKYI, PRIMER PREMI 63È CONCURS
En aquest grup es posa al centre de la conversa la idea de que l’òpera no interessi als joves, i entre tots comenten que és una qüestió de més aviat com arribar als joves, assenyalant més la difusió i l’accés que no pas interès. D’aquesta manera, identifiquen el desconeixement com una barrera principal.
D’altra banda, també expliquen que molts joves perceben l’òpera com a antiga i distant, i que és un gènere que requereix una interpretació major que altres per a gaudir-lo, però que ofereix una experiència emocional diferent de la música convencional. En la mateixa línia, es crea debat sobre com generar aquest interès i com aproximar-la als joves, i si cal adaptar-la o no. Fefensen que no s’ha de transformar en excés, sinó potenciar la seva riquesa i qualitat intrínseques. La clau seria trobar un equilibri entre preservar l’essència i dialogar amb les tendències actuals. Una altra qüestió que destaquen és la importància d’apropar aquest gènere a la infància i a adolescència, un públic que descriuen com a sensible i capaç d’apreciar-ho.
Partint d’una visió contemporània, també apareix la idea de desplaçar l’òpera fora dels espais tradicionals, iniciatives com concerts en entorns quotidians (com per exemple, barris o espais no convencionals) ajuden a trencar aquesta distància que poden percebre no només els joves sinó el públic general.
Finalment, també destaquen la importància de la dimensió visual i escènica per a nous públics, propostes més espectaculars i accessibles poden facilitar la connexió inicial. Així doncs, el gran repte és fer arribar i conèixer les arts en viu en general als joves i potenciar el seu potencial sense necessitat de transformar-lo.
FORMACIÓ I TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL AMB YULIIA ZASIMOVA, 2N PREMI 63È CONCURS
El segon grup aborda els reptes de construir una carrera professional en el món de l’òpera sent jove. Davant això, la perseverança emergeix com un factor clau que comenten, i el rebuig és habitual i cal saber gestionar-lo amb una mirada objectiva. Els participants remarquen la importància de separar la crítica artística de la identitat personal, així com mantenir la confiança en un mateix. També es valora el suport de l’entorn proper, d’amics i familiars, essencial per sostenir-se emocionalment en un context exigent.
Pel que fa a les oportunitats, el grup identifica que cada cop n’hi ha més, especialment a Europa, amb concursos, programes per a joves artistes i iniciatives formatives que faciliten els primers passos professionals. En canvi, en altres regions com Amèrica Llatina, aquestes oportunitats són més limitades, tal com assenyala un dels participants de Crescendo, procedent d’Amèrica Llatina, que ha experimentat un augment significatiu de les oportunitats professionals des que es va traslladar a Europa. En qualsevol cas, destaquen la necessitat de ser proactiu: buscar convocatòries, concursos, competicions, participar en cursos i establir contactes dins del sector, per anar guanyant visibilitat.
En aquest grup es comptava amb la presència d’un pianista i una directora d’escena com a integrants del programa Crescendo, que van proporcionar una visió diferent a la dels cantants. Parlaven d’una considerable menor visibilitat en comparació als cantants i menys opcions formatives específiques. Això els obliga a buscar camins alternatius per accedir a la professió, basats més en l’autoformació i sobretot els contactes dins el món professional.
Com a punt final a destacar, la guanyadora Yuliia Zasimova apuntava que a l’hora de projectar-se i començar en la carrera professional l’objectiu no és competir amb els altres, sinó competir i evolucionar sobre un mateix i construir una identitat artística pròpia.
El tercer grup reflexiona sobre el paper de les xarxes socials, IA i la seva aplicació en el món de l'òpera. Respecte a les xarxes socials, les situen com a eina clau de promoció i construcció del perfil artístic de cara al públic. Arriben a la conclusió que, a diferència del passat, on la visibilitat depenia de la premsa i dels grans teatres, avui els artistes poden gestionar directament la seva imatge i arribar a públics amplis gràcies a les xarxes socials. Això democratitza l’accés, però també genera pressió per mantenir una presència constant.
També assenyalen que les xarxes socials faciliten la connexió entre artistes i contribueixen a apropar l’òpera a nous públics, especialment als més joves, Julio Garcia Vico reflexiona sobre com les xarxes socials situen els cantants d’òpera dins d’un mateix ecosistema de consum que els artistes de música mainstream, en una mateixa plataforma, l’usuari pot trobar i consumir de manera immediata tant un vídeo d’un cantant pop com el d’un intèrpret d’òpera. Aquesta convivència trenca les distàncies tradicionals amb el públic i en facilita l’accés, a diferència de fa uns anys, quan l’òpera quedava pràcticament limitada a l’experiència presencial als teatres. Això contribueix a reforçar-ne la visibilitat i la rellevància en el context actual. Com a conclusió i en conjunt, posen de manifest que les xarxes socials ja no són només una eina útil, sinó un element necessari per mantenir l’òpera viva i connectada amb el present.
Pel que fa a atreure a les noves generacions, defensen que l’òpera pot resultar atractiva precisament per la seva autenticitat i pel seu caràcter únic com a experiència en viu, en contrast amb el consum digital habitual. En aquest sentit, tal com assenyala Felix Park, preservar la tradició pot esdevenir, paradoxalment, una via eficaç per captar l’interès d’aquests nous públics.
Respecte a la intel·ligència artificial, al principi hi ha opinions més dispars, sobretot en relació amb el consum. Alguns la utilitzen com una eina habitual en el seu dia a dia i també com a suport professional. És el cas de Julio García Vico, que la fa servir en la creació o adaptació de repertori. Altres, en canvi, en fan poc ús.
En general, se’n reconeix el potencial, però també el risc de perdre la dimensió més personal i artística, allò que fa humà l’art i, especialment, les arts en viu. En relació amb aquesta idea, el grup coincideix que, de moment, les arts en viu continuen sent insubstituïbles, ja que la imperfecció, l’emoció i la presència humana són elements que la tecnologia no pot replicar.
